FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de persones o d'animals. Un esbart de jovencells capitanejats per l'hereu Moixó. Té un esbart de coloms que enamora. Associació de persones dedicades al conreu de les danses tradicionals. Esbart de dansaires. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artiga on s'empren boïcs com a adob. Botana 2 . Forma de contracte agrari consistent a cedir una peça de terra plantada de bosc, per reduir-la a conreu i emprar com a adob els boïcs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eliminar els microorganismes patògens o gèrmens nocius que poden causar una infecció (en un ésser viu, un objecte, un medi). Desinfectar una ferida. Desinfectar les robes d'un malalt, una habitació. Desinfectar un conreu de paràsits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a grans, pròpia del País Valencià, Tortosa i les illes Balears, de valor variable. Recipient que té la capacitat d'una barcella. Extensió de terra de conreu que es pot sembrar amb una barcella de blat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix l'extensió. Una força extensiva. Que pot aplicar-se a d'altres. Això que hem dit d'ells és extensiu a vosaltres. Que es basa en grans superfícies de producció amb baixa aplicació de capital o de treball. Conreu extensiu. Agricultura extensiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a fer intens, a intensificar. En gram., que serveix per a donar força o èmfasi. Un verb intensiu. Sufix intensiu. Que es proposa l'increment de la producció en àrees limitades amb alta aplicació de capital o de treball. Conreu intensiu. Agricultura intensiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo per al conreu. El lloc més agrer per a les garrofes. Prestació real per la concessió de terres i de masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió del senyor, consistent en la quarta o cinquena part de la collita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de terra cobert de rocs. Tartera fixada per la vegetació i el sòl. Munt apilotat de llenya, de pedres, etc. Munt de pedres tretes d'un terreny per a conrear-lo. Camp on hi ha munts de pedres tretes i apilonades per a facilitar-ne el conreu. claper de gegants Restes de construccions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols linears i un circell terminal ramós, flors vermelles i solitàries a l'axil·la de les fulles i llegum comprimit, que es fa als prats secs i als camps de conreu de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de circuir o fer un clos. La closa d'un conreu. Acció de cloure's. La closa d'una ferida. Tanca que circueix un terreny, tanca o envà que separa completament dues coses. Part que acaba alguna cosa, especialment un edifici. Darrer solc de la llaurada. Terreny clos destinat al [...]
